Renovar-se o morir!

Nens!
Després del gran desengany del Morenito, del que pensava que no em podria recuperar mai més, la primavera apareix, alegre i juganera, per portar-nos aire fresc en forma

d'INFORMÀTIC SEXY!!!!

i aprendrem dels nostres errors, de bon començament li deixaré clar, que:

- NO M'INTERESSA LA POLÍTICA DEL SEU PAÍS
- VULL SABER SI TÉ NÒVIA


però caldrà cedir en altres terrenys, algú em pot passar un llibre d'informàtica???? algú té un wonderbrà??????????????

i si ademés el trobo guapo ja serà la reòstia!!!

Allá en el rancho grande... allá donde vivía....

El Clemen ya tiene choche nuevo!!!! Y qué contento se le ve!! Ahora ya no tiene que agacharse para entrar en él....

Ya vemos a la Mónica con un bañador naranja de baywatch vigilando las playas del Masnou!!!

Tragèdia!!!!

A hores d'ara tots sabreu la notícia. Però estem disposats a lluitar no???

Seguro que encima es rubia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Però a més a més estem oberts a nous camps d'exploració:

with the special collaboration of Monicaofthesummer

Feliç Sant Jordi!!

Carlos!
Siempre serás nuestro príncipe!!!
Aunque otros intenten desbancarte!
No te nos pongas celoso!!
Te queremos mucho!!!

Feliç Sant Jordi!!

MOLT FELIÇ SANT JORDI,

ESTIMADES PRINCESES MACROFAGUILS!

QUE L'AMOR ES REPARTEIXI EQUITATIVAMENT PER TOT ARREU!!!

Nova Seu del Macrofaguitos a Itàlia!!!!

Atenció Macrofaguitos!!!

Després de l'èxit de la nostra expansió europea cap a Suïssa, ara que ja tenim consolidada la posició a Laussane, els macrofaguitos obren una nova seu a

ITÀLIA!!!!

L'objectiu que intentarà aconseguir la nostra organització en aquest país veí serà abordat per la intrèpida Ductora Brucet. Ens disposem, amics meus, a abordar un projecte molt ambiciós en la recerca immunològica del nostre segle, una recerca que ens mantindrà a la cresta de l'ona en la que fa temps que estem intal·lats, però on no ens podem adormir.

TOP SECRET PROJECT:

Structural resemblances between Italian and Catalan Macrophages, Functional and Digestive Implications.

Based on the images found on Pubmed Images:

Catalan Macrophage:

Italian Macrophage:

Un dilluns diferent

És avui un dilluns diferent, perquè anem tercers a la Lliga, i arrastrar-se pels baixos fondos puteja... i a la Maria se li ha passat l'atac de migranya, per la qual cosa torna a estar en peu de guerra, que Déu ens agafi confessats.
Avui, que podria haver estat un bon dia perquè Pedrosa va guanyar la cursa i la Mónica ens hagués convidat a tots a veure vi si li haguéssim demanat, avui la Mónica va i ens abandona per anar-se'n al Canadà, ja veureu com torna aviat si tothom parla l'anglés tant malament com la Chochi.
Avui, però, no ens podem posar amb la Kamila, bàsicament, perquè ja no hi és,...
i entre la Mónica que no hi és i la resta que estem acollonits pel dilluns i per la tornada de la Maria, casi ningú bada boca... ai senyor...
La ductora Brucet ( la meva única entrada a la lletra D de l'agenda), també ens ha deixat i se n'ha anat a meditar,... si treus alguna conclusió no deixis de compartir-la amb nosaltres, eh!! Que des de la introducció dels conceptes "fer un Brucet" i "scavenger de tuppers" que no sabem res més del seus avenços.
Menos mal que hi n'hi ha una de nova que avui estava una mica a l'espectativa però que té molt bona pinta (guapa, simpàtica, bona persona, té pinta de saber moure's al lab...) que ben aviat segur que ens anima el cotarro.
Menos mal també que cada dia no és dilluns.

Habemus reina !!

Per tots és conegut que tenim una princesa,

Potser alguns no sabeu que també tenim un príncep,

(La fotografía original encara no està disponible)





però crec que alguns no s'han assabentat de que també tenim una reina entre nosaltres.

per què??

1.- Perquè ningú té el cul tan dur

2.- Perquè ningú és capaç de portar-me la contraria en tot moment i situació

3.- Perquè ningú té tants contactes

4.- Perquè ningú organitza tan bé els sopars i les excursions

5.- Perquè està sempre preparada per fer-te una abraçada quan ho necessites

6.- Perquè ningú té la seva riquesa de vocabulari català

7.- Perquè ningú es fa tan bé les autofelicitacions

i finalment,

7.- Perquè t'estimem Consol, encara que no t'haguem posat felicitació!!!

Feliç jo, feliços tots!!!

FELICITATS JO!!!

Per molts anys JO!!!

Gràcies per estar sempre amb mi mateixa quan més em necessito!!

Si ens veiés el Senyor Pilates!!!!

D'algunes n'estaria orgulloses i ens posaria com a exemple pels seus fills,

en canvi d'altres les donaria als seus fills directament...

Felicidades Elvirita!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Por aquí dicen que te has hecho una mijitilla mayor. Te damos permiso para que te salga alguna cana y alguna arruguilla pero el resto que no cambie que está perfecto guapísima!!!

Besitos de todos los macrofaguitos

Free version contest!

He vist això al blog de l'Elvira i se m'ha acudit que podríem fer un concurs de versions pa reí,... Maria compto amb tú! Deixa d'escriure una merda... . No em direu que la cosa no dóna joc, eh!!!

DARSE CUENTA

Me despierto por la mañana.
Salgo de mi casa.
Hay un socavón en la acera.
No lo veo
y caigo en él.

Al día siguiente,
salgo de mi casa,
me olvido de que hay un socavón en la acera,
y me vuelvo a caer en él.

Al tercer día,
salgo de mi casa tratando de acordarme
de que hay un socavón en la acera.
Sin embargo,
no lo recuerdo
y caigo en él.

Al cuarto día,
salgo de mi casa tratando de acordarme
del socavón en la acera.
Lo recuerdo y,
a pesar de eso,
no veo el pozo y caigo en él.

Al quinto día
salgo de mi casa.
Recuerdo que tengo que tener presente
el socavón de la acera
y camino mirando al suelo.
Y lo veo y,
a pesar de verlo,
caigo en él.

Al sexto día
salgo de mi casa.
Recuerdo el socavón de la acera.
Voy buscándolo con la mirada.
Lo veo,
intento saltarlo,
pero caigo en él.

Al séptimo día
salgo de mi casa.
Veo el socavón.
Tomo carrerilla,
salto,
rozo con la punta de mis pies el borde del otro lado,
pero no es suficiente y caigo en él.

Al octavo día,
salgo de mi casa,
veo el socavón,
tomo carrerilla,
salto,
¡llego al otro lado!
Me siento tan orgulloso de haberlo conseguido
que lo celebro dando saltos de alegría...
Y, al hacerlo,
caigo otra vez en el pozo.

Al noveno día,
salgo de mi casa,
veo el socavón,
tomo carrerilla,
lo salto
y sigo mi camino.

Al décimo día,
justo hoy,
me doy cuenta
de que es más cómodo
caminar...
por la acera de enfrente.

Jorge Bucay, "Cuentos para pensar".

Hi ha gentussa...

que es pensa que es tant guai com nosaltres...

però nosaltres abans de fer segons quines coses ens depilem...

Me acordé de vosotros hoy jajaja :)

Félicïtáts Môn*icA!

Bon cap de setmana a tots!!! (o que sus den)

wi'r Mizin yu at all

eRvIrItA,
mIte chamo mucho en

un

mu grande

Querida Chari,

dónde esté una buena cocinera...que se quiten las termomix esas ..., qué además a saber cómo funcionan!!!!!y es que la comida sana y casera le sienta a una fenomenal, por cierto, no tendrás por ahí la receta (o alguna muestra) del arroz con bogavante????

Happy birthday!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Porque tu también eres nuestra dulcita y eres siempre lovely (según Consol) :P
Happy birthday Kamila!!