Les festes de Vilafranca / Sincervile parties (I)

Arriba per fi el reportatge més arriscat d'aquest blog d'investigació culturo-socialo-cientifico-lúdica,...
En aquesta ocasió, els dos equips de reporteres dicharacheres estaven formats per:

Lavanssadilla: Al volant l'Annabel i mirant pel retrovissor la Monica (no per por de que ens les mengessim, per por de perdre'ns)

Lareraguarda: Al volant l'impassible i conductivament correcta Gloria i al costat una servidora, en la missió més dura que he hagut de fer mai per aquesta publicació, resant repetitivament la primera frase del Parenostre: Parenostre que esteu en el cel,(no me'n sé més).

Adelantant-nos hi havia, resumint, toquisqui, i aviso que els camions grans quan t'adelanten fan efecte d'aquest de xuclada que te cagas (Venturi es diu???)
Pensant totes que no arribariem mai, però amb l'asseveració sincera de la Gloria,
-Tranquila Consol, que aparco millor que no condueixo
i preguntant-nos les del darrera quan se'ls acabaria la paciencia a les del davant, vam arribar a...

VILAFRANCA

on tot el poble es veia revoltat per aquesta febre que ens agafa als catalans quan és la festa major ( = quan hi ha molt alcohol per veure ) i tothom estava al carrer, inclosos el jovent de la residència de la tercera edat, per veure passar el

CERCAVILA

on els primers eren els dimonis que portaven una espècie d'ocell gros, feien molt soroll i pudor d'ous podrits,...
anaven seguits pels cap-grossos i tot de colles que ballaven de diferents formes i amb prou gràcia, amb bastons, amb cintes, amb diademes gegants, amb panderetes,... i tot anava molt bé fins que algú va dir,... ara venen les gitanes,... i resulta que portaven un ram de flors i no portaven una sola cabra sinó una bona colla, i les feien ballar amb molta gràcia al voltant del ram,



fins que en vam veure una que s'assemblava molt a,... però per estar-ne més segures, ens hi vam apropar (mai tant que ens passin la sarna!!!!!!!!!!!!) i vam veure que la cabra aquella, en efecte, s'assemblava molt, moltíssim,...